Un projecte audiovisual de
Maria Alzamora i Azucena Momo

Prenem com a punt de partida un paisatge i un territori. La ‘maresia’ és aquest mot inventat que es refereix a l’olor del mar. Evoquem a través del vídeo art i la dansa una atmosfera carregada d’allò que no es veu a través de la pantalla: les olors, la temperatura i els sons que ens arriben des de lluny o de ben a prop… Triem l’Escala per fer aquesta investigació sensorial a través de la imatge en moviment. El desenvolupament del vídeo ve donat per un procés d’absorció de la vida quotidiana dels barris de St Martí d’Empúries i l’Escala, i també per un procés de documentació de les llegendes i el saber popular de la zona. Així com la tradició històrica i literaria, portant l’atenció al pòsit que ens ha deixat avui dia.

Ens interessa especialment investigar la literatura de tradició popular en relació amb el paisatge, l’entorn, els colors i el caràcter d’un territori a nivell fotogràfic des de la composició del vídeo-dansa.

Triem el vídeo per la qualitat de la imatge en moviment i la dansa pel seu llenguatge característicament visual. Així doncs, prenent el punt de partida des de la tradició que vincula a les persones d’un territori amb la mar i la vegetació circumdant, també volem veure quins són els tipus de vincles que es generen en un paisatge específic a on la mar és present a l’horitzó, a on els colors són uns de molt concrets, i jugar amb els ritmes visuals d’aquesta natura, tot transportant-la al cos i a la dansa, com a metàfora de les persones que han habitat aquestes terres i han generat una cultura determinada en funció d’aquesta influència visual-paisatgística.

Sobre el projecte

Maria Alzamora i Azucena Momo
© 2022

El projecte Maresia es materialitza en una instal·lació que treballa a partir de la fragmentació dels vídeos. Aquests, sense una línia narrativa concreta, possibiliten generar un sentit propi, una línia discursiva que serà personal i completament subjectiva en la memòria de les assistents. Volem que el vídeo conformi una entitat com a tal, a través del record de les imatges que han vist les assistents passejant entre un espai i un altre.

Els vídeos són com instantànies d’un moment que ja no és. I el so que les acompanya també vincula a l’espectadora en un temps i espai no correspost amb el de la imatge.